Els 5 enigmes de Lost

En Jack i la Kate es lien després de sortir de l’illa en helicòpter. La Penny troba finalment en Desmond. I en Locke fa cloc-i-piu.

Ara ja sabeu com acaba la quarta temporada, així que ja no us heu de tapar les orelles quan parlin de Lost o d’anar amb compte amb què llegiu per internet.

De res.

Aquests són els 5 enigmes més grans de la sèrie:

1. Per què no envelleig en Richard?
2. Què són el que semblen restes d’una antiga civilització? El peu de quatre dits del que es suposa que era una estàtua gegantina, la columna on els Otros lliguen al pare del Locke, la caverna on hi han estranys gravats i la roda que mou l’illa…
3. Què collons és el monstre?
4. Per què totes les ties deixen anar un oooooooohhhh quan apareix en Sawyer sense samarreta?
5. Per què està tan bona la Kate?

Potser és massa evident, però… una illa que es mou, indetectable, gent immortal, restes d’una antiga civilització… l’Atlàntida?

Top 10 Primavera Sound 2008

1. Shellac
2. Shellac
3. Shellac
4. Shellac
5. Shellac
6. Shellac
7. Shellac
8. Shellac
9. Shellac
10. Shellac

Steve Albini al Primavera Sound 2008 (fotografia de Niccaela)

Els islandesos perden els papers

Primer van ser múm. Els vaig veure per primer cop a la plaça del Rei, en un BAM de fa uns quants anys i em vaig enamorar a parts iguals de la seva música i de les seves cantans bessones Gyða i Kristín Anna. Poc després d’aquell concert, la Gyða va marxar del grup. El que no sabia, però, és que ja no hi cantava tampoc la Kristín Anna quan vaig anar-los a veure al Primavera Sound de l’any passat. Vaig esperar més d’una hora a primera fila per trobar-me que havien substituït les bessones per dues petardes que es van dedicar a fer el gi-li-po-lles tota l’estona, damunt l’escenari. Vaig agafar tal cabreig, que vaig pirar quan encara no havien acabat la primera cançó.

Després, Björk treu un disc totalment infumable. Declare Independence és de les pitjors cançons que he sentit mai en la meva vida. (No poso cap enllaç a la cançó, per si feu un clic accidentalment, que no us exploti el cap). De fet, del disc se’n salven The Dull Flame Of Desire i My Juvenile (on col·labora Anthony Hegarty i, per cert, em dona la sensació que se la menja amb patates), i potser algun tema més, com podria ser Pneumonia.

Ara li ha tocat el torn a Sigur Rós. Aquesta setmana han presentat el primer tema del que serà el seu nom àlbum. Un tema, que als fans ens ha deixat freds i decebuts. Potser esperàvem un nou Ny Batteri o un nou Glósoli, i ens hem trobat amb una versió sigurrosiana de la Batuka d’Operación Triunfo… En qualsevol cas, serem prudents fins a poder escoltar la resta del treball.

La orquesta del caballo ganador

Cap a finals del 2005, em va arribar un curiós correu d’un tio que reclutava gent per formar un nou projecte musical:

AVISO: Esto no es una broma.
Estoy intentando montar una orquesta de improvisación libre (o algo parecido). Todavia no se como coOrdinare esta movida pero necesito saber si alguien esta interesado en el tema y con quien podría contar, por lo menos para ir pensando como podriamos coordinarnos y pensar si hay alguna forma de llevar a un digno término esta locura.
Necesitaria q me respondierais la gente que estais interesada en formar parte de esta orquesta. Los interesados responded este mail y decidme que instrumentos tocais o podrias tocar sin dificultad. No requiere técnica pero si un minimo de conocimiento del instrumento q se toca. Es decir, q si os pido q toqueis un LA o 5 notas diferentes lo sepais hacer o si teneis q repetir una secuencia de notas de forma continuada lo podais hacer (dentro de vuestras posibilidades). Asi que cuidado con los instrumentos exoticos. Pero vamos, en principio da un poco igual el instrumento q toqueis y el nivel.
El tipo o estilo de música que toqueis da lo mismo tambien, aqui no vamos a tocar ni rock, ni jazz, ni blues, ni free jazz, ni industrial, ni funk, etc, etc.

[...]

p.d: SOY CONSICENTE DE MI LOCURA, abstenerse de comentarios de mofa o ridiculos!!! o llamare a la ORQUESTA DE VARONES ANARCOFASCISTAS Y SEREIS AGREDIDOS AL ESTILO FUTURISTA.

Al final, el nom del projecte es va quedar en La orquesta del caballo ganador i ahir van tocar a la sala Apolo, dins el cartell del Primavera Sound d’enguany.

Com tenia present el correu que havia rebut mesos abans, imaginava que seria un projecte molt seriós, que intentaria fer música més o menys estàndard, basada en la improvització, però dins dels estils dels grups que conformen aquesta orquestra (ahir, amb membres de Za, Estrategia Lo Capto i Tarántula).

Em va sorprendre molt gratament trobar-me una proposta divertidíssima, molt accessible i absolutament recomanable, independentment de l’estil de música que us agradi.

No deixeu que us expliquin què ni com ho fan i correu a veure’ls tan bon punt tingueu l’oportunitat.

Amb tot el carinyo del món: La orquesta del caballo ganador, no toquen ni quarts ni hores.